La nostra esola
dijous, 25 d’abril del 2013
dimecres, 24 d’abril del 2013
ELS DEIXEBLES!!!!
http://www.educaplay.com/es/recursoseducativos/38529/jesus_elige_a_los_apostoles.htm
dimarts, 23 d’abril del 2013
dilluns, 15 d’abril del 2013
SANT JORDI
23 D'ABRIL
SANT JORDI
El 23 d'abril se celebra la diada de Sant Jordi, patró del Principat de Catalunya. Els llibres i les roses, presents que es fan les persones estimades, omplen els carrers de viles i ciutats en una festa que ha esdevingut un símbol de convivència. El dia de Sant Jordi ja fa segles que se celebra. Si originàriament era una festa de gent de cavalleria, a mitjan segle XV es va anar popularitzant, sobretot després del 17 d'abril de 1456, quan la Generalitat de Catalunya va animar la població a participar-hi. Fou aleshores que va sorgir el costum, mantingut fins els nostres dies, de regalar roses a les dames
FESTA DELS ENAMORATS
La diada de Sant Jordi, en què la tradició marca que les persones que s'estimen es regalin llibres i roses, ha esdevingut el dia dels enamorats per excel·lència a Catalunya. Però al sud del nostre país, al País Valencià, els enamorats tenen una altra data tradicional, el 9 d'octubre, en recordança de l'entrada del rei Jaume I a la ciutat de València el 1238. La commemoració del Nou d'Octubre guanyà molta popularitat devers el segle XV, amb la tirada de petards i coets (piules i tronadors) i l'encesa de fogueres, però fou suprimida de cop pel decret de Nova Planta (1707). Fou aleshores que els pastissers i confiters valencians tingueren la pensada de perpetuar la commemoració per uns altres camins: a base de dolços de massapà en forma de fruita, hortalisses, piules i tronadors, tot plegat embolicat amb un mocador. Heus ací l'origen de la mocadorada ('mocadorà'), el present que els enamorats es fan el 9 d'octubre, per Sant Dionís.
SANT JORDI
El 23 d'abril se celebra la diada de Sant Jordi, patró del Principat de Catalunya. Els llibres i les roses, presents que es fan les persones estimades, omplen els carrers de viles i ciutats en una festa que ha esdevingut un símbol de convivència. El dia de Sant Jordi ja fa segles que se celebra. Si originàriament era una festa de gent de cavalleria, a mitjan segle XV es va anar popularitzant, sobretot després del 17 d'abril de 1456, quan la Generalitat de Catalunya va animar la població a participar-hi. Fou aleshores que va sorgir el costum, mantingut fins els nostres dies, de regalar roses a les dames
Qui va ésser Sant Jordi?
Diu la tradició que Jordi era un soldat romà de la Capadòcia (l'Àsia Menor) que, per la seva actitud coratjosa, passà a formar part de la guàrdia personal de l'emperador Dioclecià. Quan el 303 Dioclecià decretà la persecució dels cristians, Jordi li confessà que era cristià i s'oposà a dur a terme el decret, raó per la qual fou torturat i executat. La veneració de Sant Jordi, convertit de seguida en el megalomàrtir (el gran màrtir) de les esglésies cristianes orientals, s'estengué per l'occident europeu; igual passà amb la llegenda que atribuí al cavaller Sant Jordi la mort d'un drac esfereïdor per alliberar una princesa. La tradició catalana situa aquesta llegenda entorn de la vila de Montblanc (Conca de Barberà). L'actitud valerosa de Jordi es va popularitzar enormement entre els primers cristians. Uns quants segles més tard, probablement en temps de les croades, el mite de Sant Jordi arribà a Occident.
Patró del Principat de Catalunya
Segons que explica el 'Costumari Català' de Joan Amades, l'origen del patronatge català de Sant Jordi es remunta a la fi del segle XI, més concretament, al 1094. Aquest any el rei Pere I d'Aragó, després d'invocar l'ajut de Sant Jordi, va vèncer a la batalla d'Alcoraç les tropes que el rei àrab de Saragossa, Almoçaben, havia enviat al rei d'Osca, Abderraman, per ajudar-lo en la lluita contra els catalans. Agraït, el rei va proclamar Sant Jordi patró de la noblesa catalana. Des d'aleshores, l'aristocràcia del Principat, l'estament que governava la societat medieval ensems amb el rei, va celebrar justes, torneigs i jocs d'armes de tota mena en homenatge del sant patró. Els de més renom eren els que es feien a la plaça del Born de Barcelona. El 1456 la Generalitat de Catalunya féu una crida perquè el 23 d'abril tothom celebrés la diada de Sant Jordi. També d'aquesta època data el costum de repartir roses a les dames que assistien a la missa celebrada a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Tot amb tot, no fou fins el 1667 que el papa Climent IX aprovà oficialment el patronatge català de Sant Jordi, amb celebració el dia 23 d’abril. També és patró de Geòrgia, la Gran Bretanya, Lituània, Portugal, Rússia...
FESTA DELS ENAMORATS
La diada de Sant Jordi, en què la tradició marca que les persones que s'estimen es regalin llibres i roses, ha esdevingut el dia dels enamorats per excel·lència a Catalunya. Però al sud del nostre país, al País Valencià, els enamorats tenen una altra data tradicional, el 9 d'octubre, en recordança de l'entrada del rei Jaume I a la ciutat de València el 1238. La commemoració del Nou d'Octubre guanyà molta popularitat devers el segle XV, amb la tirada de petards i coets (piules i tronadors) i l'encesa de fogueres, però fou suprimida de cop pel decret de Nova Planta (1707). Fou aleshores que els pastissers i confiters valencians tingueren la pensada de perpetuar la commemoració per uns altres camins: a base de dolços de massapà en forma de fruita, hortalisses, piules i tronadors, tot plegat embolicat amb un mocador. Heus ací l'origen de la mocadorada ('mocadorà'), el present que els enamorats es fan el 9 d'octubre, per Sant Dionís.
dissabte, 13 d’abril del 2013
.jpg)
TEMPS LITÚRGIC
L’Advent és el temps litúrgic cristià que ens prepara per
l’arribada del Nadal
.jpg)
De la Pasqua jueva a la Pasqua cristiana
Advent ve de la paraula llatina adventus,
que vol dir vinguda, en aquest cas és el temps d’espera per la vinguda del
Senyor, pel naixement de Jesús o Nadal.
Pots veure en les pestanyes sobre l’Advent diverses propostes per
a aquests dies.
l Nadal és una festa fixa en què se
celebra el naixement de Jesús.
A Occident és el 25 de
desembre. A Orient és el 6 de gener, festa de
l’Epifania.
§
A OCCIDENT el cicle nadalenc gira
entorn de dues festes: Nadal (25 desembre,naixement)
i Epifania (6 gener, reis).
§
A ORIENT el cicle de Nadal (Nadal,
Reis i Baptisme) es sintetitza en una sola festa, laTeofania o manifestació
de Déu (6 gener).
Segons la tradició, l’origen d’aquesta festa prové de la substitució,
per part dels cristians, d’una festa pagana, que coincidia amb el solstici
d’hivern, quan el dia comença a allargar-se i, per tant, la llum guanya terreny
a la tenebra. Aquesta simbologia és perfectament aplicable al naixement de
Jesús i el seu significa
L’Epifania vol
dir manifestació de Déu o donar a conèixer un déu entre els homes.
Aquesta festa de l’any litúrgic que l’Església se celebra el sis de
gener
Quaresma. La paraula ve del
llatíquadragèsima i quadragesimus, vol dir: quarantè.
La quaresma és el període de quaranta dies d’abans
dePasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se
per a la Resurrecció de Jesucrist.
Comença
el Dimecres de Cendra i
acaba el Dissabte Sant, abans del Diumenge
de Resurrecció.
Pasqua
De la Pasqua jueva a la Pasqua cristiana
El
mot Pasqua provablement procedeix del grec πασχα,
derivat de l’arameu pashâ, els hebreus diuen pésah,
de significació discutida: saltar, passar, sortir estalvi?
La Pasqua
cristiana celebra la resurrecció i la glorificació de
Jesucrist.
Aquesta festa va néixer en
l’Antic Testament com memorial del pas del Senyor quan salvà Israel de la mà
dels egipcis (Ex 12, 1-14). L’origen de la paraula Pasqua és controvertit; el
text la relaciona amb el verb usat per a indicar que el Senyor «passa de llarg»
de les cases dels israelites en el moment de la mort dels primogènits.
La Pasqua representa la
celebració de la primavera en el calendari jueu (el mes de Nisan ).
La Pasqua jueva integrava una doble tradició anterior:
la dels pastors nòmades del desert, consistent en el sacrifici de l’anyell
pasqual –primícia del ramat– i l’aspersió amb la sang sobre les tendes; i la
dels pobles agrícoles de Canaan, consistent en la comunió dels pans àzims
–primícies de la sega–, pastats sense llevat vell, un ritu de purficació i
renovellament anyal, al començament del seu Any Nou. La Pasqua se celebra de
nit, en el pleniluni de l’equinocci de primavera. Després esdevé la celebració
del mític èxode d’Egipte, i els antics ritus agrícoles i ramaders passen a
significar l’alliberament del poble d’Israel del jou egipci
ANY LITÚRGIC
L'any litúrgic és el desenvolupament dels misteris de la vida de Jesús (naixemet,mort i resurreció) i les celebracions dels sants que l'Església ens proposa al llarg de l'any.
És viure i recordar la Història de la Salvació.
Això es fa per mitjà de les festes i celebracions.
Un camí de fe per recorre i viure l'amor de Déu que ens porta a salvació.
Mira aquest slideshare:
És viure i recordar la Història de la Salvació.
Això es fa per mitjà de les festes i celebracions.
Un camí de fe per recorre i viure l'amor de Déu que ens porta a salvació.
Mira aquest slideshare:
dissabte, 6 d’abril del 2013
dijous, 4 d’abril del 2013
dimecres, 3 d’abril del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)