La nostra esola

La nostra esola

dissabte, 13 d’abril del 2013

TEMPS LITÚRGIC

L’Advent és el temps litúrgic cristià que ens prepara per l’arribada del Nadal

Advent ve de la paraula llatina adventus, que vol dir vinguda, en aquest cas és el temps d’espera per la vinguda del Senyor, pel naixement de Jesús o Nadal.
Pots veure en les pestanyes sobre l’Advent diverses propostes per a aquests dies.
Nadal és una festa fixa en què se celebra el naixement de Jesús.



Occident és el 25 de desembre. A Orient és el 6 de gener, festa de l’Epifania.
§  A OCCIDENT el cicle nadalenc gira entorn de dues festes: Nadal (25 desembre,naixement) i Epifania (6 gener, reis).
§  A ORIENT el cicle de Nadal (Nadal, Reis i Baptisme) es sintetitza en una sola festa, laTeofania o manifestació de Déu (6 gener).
Segons la tradició, l’origen d’aquesta festa prové de la substitució, per part dels cristians, d’una festa pagana, que coincidia amb el solstici d’hivern, quan el dia comença a allargar-se i, per tant, la llum guanya terreny a la tenebra. Aquesta simbologia és perfectament aplicable al naixement de Jesús i el seu significa

L’Epifania vol dir manifestació de Déu o donar a conèixer un déu entre els homes.
Aquesta festa de l’any litúrgic que l’Església se celebra el sis de gener 


 Quaresma. La paraula ve del llatíquadragèsima i quadragesimus, vol dir: quarantè.
La quaresma és el període de quaranta dies d’abans dePasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Resurrecció de Jesucrist.
Comença el Dimecres de Cendra i acaba el Dissabte Sant, abans del Diumenge de Resurrecció.


Pasqua

De la Pasqua jueva a la Pasqua cristiana

El mot Pasqua provablement procedeix del grec πασχα, derivat de l’arameu pashâ, els hebreus diuen pésah, de significació discutida: saltar, passar, sortir estalvi?
La Pasqua cristiana celebra la resurrecció i la glorificació de Jesucrist.
Aquesta festa va néixer en l’Antic Testament com memorial del pas del Senyor quan salvà Israel de la mà dels egipcis (Ex 12, 1-14). L’origen de la paraula Pasqua és controvertit; el text la relaciona amb el verb usat per a indicar que el Senyor «passa de llarg» de les cases dels israelites en el moment de la mort dels primogènits.
La Pasqua representa la celebració de la primavera en el calendari jueu (el mes de Nisan ).
La Pasqua jueva integrava una doble tradició anterior: la dels pastors nòmades del desert, consistent en el sacrifici de l’anyell pasqual –primícia del ramat– i l’aspersió amb la sang sobre les tendes; i la dels pobles agrícoles de Canaan, consistent en la comunió dels pans àzims –primícies de la sega–, pastats sense llevat vell, un ritu de purficació i renovellament anyal, al començament del seu Any Nou. La Pasqua se celebra de nit, en el pleniluni de l’equinocci de primavera. Després esdevé la celebració del mític èxode d’Egipte, i els antics ritus agrícoles i ramaders passen a significar l’alliberament del poble d’Israel del jou egipci





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada